Ho va ser per alguns dels professors actuals i d'altres que ja som jubilats,
quan vam rebre, el dissabte 27 d'octubre, amb molta
joia, les dues promocions dels anys 1987 i 1988, que fa 24 i 25 anys van deixar l’escola. La dels 24
anys, fou encara només de noies. L’ensenyament era tot en castellà, però a
partir de 2n d'E.G.B., ja rebien també
classe de català.
La promoció del 85, va ser tota una experiència per l’escola, experiència
que sempre he cregut que venia promoguda pel departament d'ensenyament, ja que
Arrels, abans San Pius X, sempre ha estat una escola pionera.
Va ser el primer curs que entraven els nens a l'escola, en el mateix espai
que les nenes, l’aula. Ensems es va donar
l’oportunitat de mantenir la llengua materna i així van sorgir dos
cursos que es varen iniciar en castellà i un que ho va fer en català. A partir de 1r. d’E.G.B. es va introduir la
segona llengua, amb el convenciment que a 6è es podrien barrejar els tres
cursos, tot pensant que tots serien bilingües
en acabar l’escolarització. El resultat no fou satisfactori en l’aspecte del català per als dos cursos castellanoparlants, que no varen arribar a dominar el català, tal
com es pretenia i la barreja va resultar
impossible. Aquesta experiència només va durar dos cursos, perquè finalment es va iniciar tota l’escolarització
en català..
És en aquell moment que es comença a usar el terme de coeducació, en que
calia, per part de tot el professorat, reconèixer les formes amb les quals el
sexisme es dona en el centre educatiu i inclús s’arriba a reconèixer com part
responsable de la producció d'aquesta desigualtat. Ens hi va ajudar molt una
professora de l’escola, biòloga.
Com a principis d'aquesta coeducació es fixaren:
La igualtat d'oportunitats.
La identitat personal
La concòrdia entre tots
L’educació afectiva i sexual.
Però tornem a la festa.
Les noies han canviat, s’han fet dones, però més o menys les reconeixes. Es
mantenen; però el canvi dels nois és
brutal. Amb gairebé 40 anys, tots són homes fets. Alçada, amplada, algun amb
calba, altres amb barba.. Veus greus... I tu qui ets? se solia sentir o veies
com s’intentava llegir el nom i cognom que tots dúiem penjat a la solapa, al
suèter... En Marc a 6è deia que volia ser cuiner i
en preguntar- li si ho era, amb
va contestar amb molta il·lusió. Sí – he estudiat
i he treballat de cuiner, però ara sóc
professor de cuina i rebosteria de l’Escola Sant Ignasi, de Sarrià. És un exemple entre tants.
Fa molta il·lusió saber on han arribat. Tots i totes s’expliquen...
estudis, treball, casaments, parelles, fills... És tot un món que avança d'una
forma ben diferent a la de fa 25 anys. Tots els que han assistit a la trobada
recorden amb estima la seva escola i la recorren de dalt a baix per veure les
novetats, que no són poques. També l’escola s’ha transformat d'acord amb els
temps, nous laboratoris, aula de
plàstica, d'informàtica, més sales de professors... però està impecable com sempre.
Volen veure com és
ara el gimnàs i tornar al pati per recordar les bones estones d'esbarjo, els partits
de futbol, la festa de la castanya, el carnaval, el final de curs... Són
records tan emotius...Tots vam poder constatar els canvis en el vídeo que es va projectar. Finalment s’acabà la festa amb un
piscolabis i un afectuós a reveure.
Podeu veure al web dels antics alumnes algunes fotos de la trobada (clickeu el link)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada