LA PLAÇA DEL CONGRÉS

És una plaça gran. Amb una extensió de 10.000 m2  que representa el percentatge més alt d'espais verds.  Les dues aceres que la limiten, tenen cases  altes i a les quatre cantonades hi ha els  gratacels, de 14 pisos d'alçada. Potser  les botigues de la plaça són les  que més han perdurat al barri, malgrat hagin canviat d'amo o bé de projecte. Té arbres, que fan una bona ombra a l’estiu i que molt agraeixen la quantitat d'avis i àvies que passen l’estoneta asseguts als bancs  del “si no fos”, explicant-se les seves batalletes. També aprofiten bé la plaça la mainada de les escoles, quan surten de classe i no cal dir les mares que fan la seva xerradeta i solen passar pel colador tot el professorat del seus fills.

Plaça del Congrés Eucarístic 

Hi ha un petit estany tocant al carrer de Felip II amb una figura central  al·legòrica a la maternitat.

Maternitat

Al final de la plaça hi travessa el carrer Cardenal Tedeschini.  Al centre del carrer hi ha la Parròquia de Sant Pius Xè.  Al costat dret el Col·legi de la Salle, dirigit pels Germans de les Escoles Cristianes  i a l’esquerre El Col·legi  “San Pio”, dirigit per la Institució Teresiana, que varen ser inaugurats el 1960, si bé ja havien iniciat  les classes en  altres locals. En un principi tenien una cabuda aproximada d'un miler d'alumnes, entre diürns i nocturns. Totes dues escoles tenien aules especialitzades per la formació professional i  les Teresianes tenien annexa una residència per a noies treballadores, que posteriorment va 

Col·legi La Salle Congrés

passar a ser residencia d'universitàries i actualment és la residència per a les Teresianes de la Tercera edat, si bé en el mateix local s’hi dóna aixopluc a l’Entitat  Com Vivim, que acull residents immigrants a fi d'orientar-los amb  el paperam i demés. És Una obra completament voluntària. Jo mateixa durant uns cursos vaig ajudar a que els nois /noies avancessin en el seu aprenentatge de català.

Els valors que impregnaven l’obra de Vivendes del Congrés  van ser determinants a l’hora  d'elegir quins havien de ser els  dirigents d'ambdues escoles.  Les dues començaven  l’ensenyament als 5 anys i aleshores les  dues duien el mateix nom de la Parròquia,” San Pio  X”, perquè les dues eren escoles parroquials.

Escola Arrels, antic col·legi San Pio X

Posteriorment es varen independitzar i cada una ha anat  fent el seu camí de forma diferent i amb metodologies també ben diferents, però  amb a l'ESO es va establir un conveni.  El Col·legi San Pio X de noies, que ja era mixta  i havia canviat el nom pel d'Escola Arrels,  agafaria  els infants dels dos centres a partir dels 3 anys i faria Infantil, Primària i els quatre cursos d'ESO i  La Salle es quedaria amb els cursos de Batxillerat als quals hi podrien  accedir de forma directa els alumnes de l’Arrels.

Malgrat que tres de les meves filles  varen fer el Batxillerat a la Salle, sortint de l'E.G.B, en aquests moments no en sé gran cosa, ja que la meva neta hi podia haver anat a fer el Batxillerat, però ha optat per un altre centre fora del barri, potser perquè la seva mare, la meva filla gran, no va voler ser conillet d'índies, deia ella,  en aquell curs, que per primer cop la Salle rebia noies de “San Pio”

En el barri hi van haver uns espais enjardinats i tancats que en un principi  van  acollir els jardins d'infància de forma modèlica.

També hi  va haver a partir dels anys 60 un centre  de formació professional, adscrit  a l’obra diocesana professional, però actualment és un Centre de Càrites i un Patronat, que va passar  posteriorment a Cooperativa Escolar, que gestionava l’Escola  Pompeu Fabra, situada al pati interior  d’una illa de cases, del Carrer Felip II, i també en un petit edifici prop,  els dos  molt  aprop de la plaça del Congrés, nascuda dels interessos de pares i mestres que es  basaven en la anomenada  escola activa catalana. A la dècada dels 80 s’integrà a la xarxa d’escoles públiques i posteriorment es traslladà a un nou edifici construït dins del barri dels Indians.

També hi havia L’Acadèmia Camí, en unes cases ja fóra de la demarcació del Congrés, que ara està situat al carrer Vèlia, però té els cursos d’ESO en  els locals que en un principi va ocupar l’Escola Pompeu Fabra. En dono crèdit perquè cada any  els Avis Savis anem a fer-los una xerrada. De les noves escoles i de l’Institut ja en parlaré oportunament.