La vigília de Sant Jordi sopava a
una hora força tardana, quan per TV3 o el 33, no ho recordo exactament, vaig
sentir que la Biblioteca Can Pedrals, de Granollers, havia obert de nit per
celebrar “La nit espriuana” i que a aquesta iniciativa s’hi havien unit 121
biblioteques més de tot Catalunya, amb l’idea d’oferir l’estímul necessari perquè el públic
comprés. Sant Jordi animava a que en temps de crisis,
tothom comprés dos llibres: un per a si
mateix i un per regalar a altri i i sembla ser que s’havien muntat diverses activitats a fi d’augmentar
les vendes.
Em va semblar una idea genial, no celebrem amb
coets i petards la nit de Sant Joan i la festegem amb la coca?
perquè doncs no podem celebrar d’ara endavant la revetlla de Sant Jordi,
tot oferint homenatge a l’escriptor que ben merescut ho
tingui aquell any?
Comentava el locutor que Can Pedrals
havia rebut la visita del Conseller Mascarell. Em va semblar tot un detall. Que
havien venut força llibres i que s’havien
exhaurit les coques. Van recitar versos patriotes i també de Baltasar
Porcel “les roses d’esperança” que el
volien trametre al poeta. Penso
que una sortida al capvespre o a la nit sempre pot agradar a la gent jove
preferentment i als més grans també, oi?
Sembla ser que als països del Nord
d’Europa es llegeix molt més. Jo sempre he pensat que és pel fred, no poden ser
tan rodamons com nosaltres, que el temps ens acompanya gairebé sempre.
Deien que el promig de llibres que
llegeixen ells és de 67 a l’any i nosaltres, els catalans, és de 61. Les xifres
em semblen molt exagerades, però no tant diferents, però uns 6 llibres per més,
no crec pas que els llegeixi molta gent
en el nostre país.
Comentava el locutor que la presència de la nostra cultura és molt
bona en l’àmbit d’Europa. Només a
Alemanya es van vendre 500.00 exemplars, però en canvi no som tant coneguts a
la resta d’Espanya, en general. Internacionalment tenim el Ramon Llull, que hem
de compartir-lo amb el Cervantes, però malgrat tot tenim moltes empreses que
funcionen pel seu compte i donen un bon testimoniatge de la nostra parla.
Però si bé es veritat que la festa
del llibre té una ressonància molt gran, no
podem oblidar que la seva companya és la rosa, que porta en el seu sí
records eterns i evocadors. Qui no recorda el regal de la primera rosa? Potser
la de aquell xicot que després no has vist mai més? potser el record d’aquells
moments vitals relacionats amb un festeig que s’iniciava i que es consolidà amb
el pas dels anys? Mai no m’ha faltat la rosa de Sant Jordi i quan en Salvador
ja no hi ha sigut, me l’ han ofert el
gendre o alguna de les filles, i que jo
l’he dedicat al meu marit com a fruit del meu record i de la meva enyorança.
Finalment voldria comentar que un
dels gran reptes de l’any Espriu és la difusió i la promoció dels seus poemes
musicats i també dels diversos espectacles de música, poesia i teatre que s’han
celebrat i crec es continuaran celebrant
durant la resta de l’any..A continuació
transcrit dos poemes d’ell, els
dos m’agraden molt.
LES ROSES RECORDADES
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i
tancava
fora, lluny, la
sofrença del pobre drac, i deia molt suament els nostres
petits noms, i ens
somreia.
PREGÀRIA A SANT JORDI
Senyor Sant Jordi
-Patró
Cavaller sense por,
Guarda’ns sempre
del crim
de la guerra
civil.
Allibera’ns dels
nostres
pecats
d’avarícia i
d’enveja,
i del drac
de la ira, de
l’odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda’ns a
merèixer
la pau
i salva la parla
de
la gent
catalana
Amén.
Per
acabar us transcric algunes frases de
Salvador Espriu, de les que surten
diàriament al diari ARA.
Any Espriu 2013
No m’interessa
la massa de gent que no llegeix res
ni es preocupa
de res.
La nostra
llengua i la nostra cultura
han viscut
sempre injustament, amenaçades,
des de fora i
des de dins.
Ningú, en voltar
una roda, no gosaria
precisar-ne el
començament ni la fi.
No em faig massa
il·lusions sobre la nostra
circumstància
claudicant i magra.
Hi ha qui vomita
insolències des de la gropa
de robades
cavalleries transformades sovint,
per càstig, en
ases putrefactes.
Davallats al pou
esguardem
enlaire
el meu poble i
jo.
No se m’acudeix
cap imbecil·litat eficaç
per replicar-te.
Amb grandesa
d’ànim, amb mesura,
amb una benèvola
però aguda ironia,
amb tolerància,
comprensió i perdó.
Tots, llevat
d’alguns porucs
i del gremi dels eunucs
som,
evidentment, casats.
El més gran dels disbarats
Verdaguer és una
figura que crema així que
es toca, i es fa
impossible no apassionar-se
Direm la veritat
sense repòs.
Aquest vell tan sols ha detestat, detesta i detestarà,
una sola i única cosa, el fanatisme,
en qualsevol camp que sigui"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada