Fragments
de Joan Triadú
trets
del diari Avui del 3 de juliol del 1988
Amb
el títol de Memòria de Salvador Espriu el Centre de Documentació i Estudis
Salvador Espriu d’Arenys de Mar ha reunit un volum de més de dues-centes
pàgines, quaranta-quatre escrits d’amics del poeta i persones que l’havien
tractat en una època o altra de la seva vida. Es mirava, amb aquesta
iniciativa, de reunir, amb tota l’amplitud que fos possible, vivències i records
de primera mà i ben diversos, que, tots plegats, poguessin constituir una bona
aportació al coneixement de l’home i també de l’escriptor i un homenatge a la
seva memòria.
El
llibre –una edició molt correcta feta per Edicions 62, ornada amb un retrat
original de J.M. Subirachs
------
Trets
en fi, d’un mateix caràcter que passen davant dels nostres ulls amb tonalitats més o menys vives, segons la
relativa permanència o la mera fugacitat
de les relacions personals que en donen testimoni. Mentrestant, però, mentre el
calidoscopi gira damunt d’ell mateix, amb la seva successió gairebé al·lucinada
de múltiples imatges, resta al fons de tota la imatge fixa del mite.
------
Pep Quintana i Riera,
després de fer patent a tothom que “han estat pocs, em penso, els arenyencs que
en una ocasió o altre han saludat Salvador Espriu” fa memòria de la tertúlia tinguda a cal Bisbe
(casa pairal dels Espriu) a Arenys, l’estiu del 1968, i retreu literalment
aquests mots del poeta: “M’agradaria de recordar i advertir una vegada més que
Sinera no és Arenys de Mar. És molt
difícil mantenir durant quaranta anys (i quins anys!) un somni.
------
Jordi Palomer i Pons, en una
relació memorable del seu veïnatge arenyenc amb Espriu exposa el fet que
Joaquim Ruyra, a les estades a Arenys passava part del dia a ca dels Palomer,
que també ho era de Mn. Josep Palomer, persona admirada i fins i tota
mitificada per Espriu. Allí el joveníssim escriptor portà a Ruyra les seves
primeres obres, El doctor Rip i Aspecte
------
Un altre arenyenc, Josep
Montmany i Vidal recorda els Jocs Florals de l’Ateneu Arenyenc de l’any 1934, a
l’envelat de la festa major de Sant Zenon. Joaquim Ruyra presidia el jurat . Salvador Espriu hi recollí el premi extraordinari de
la Generalitat per la seva prosa “Els Avets”
------
Sobre
qui era i com era Espriu, l’obra que comento i l’aparició de la qual celebro,
diu un bon reguitzell de coses: la polida esquerperia, la discreta reserva,
l’horror envers el superflu, la fidelitat a la seva, nostra, llengua, l’amor a
la seva mare.
------
J.M. Benet i Jornet en una aportació crítica i
alhora devota, de molt interès, escriu “Clamava per l’aïllament, però li
encantava la xafarderia i procurava informar-se del safareig que movia el
nostre petit país”
------
D’altres
escrits revelen d’altres
“contradiccions”, sense insistir-hi. Però més enllà de tot. hi ha una afecció
sense reserves. Records d’amor, agraïment
i enyorança (C.Solé Vendrell) i estimació al seu record, “mentre visqui”
(M.M Tura i Soteres).
------
Així
els poetes vencen la mort
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada