ESPORTS AL BARRI

Va existir una pista poliesportiva a partir de l’any 1959,  compresa entre els carrers Vèlia, Ignasi de Ros,  Riera d’Horta  i Pardo, era el  pati interior d’una illa de  cases. De seguida s’hi traslladà un equip de bàsquet, el Mare Nostrum, que va rebre el patrocini de l’empresa tèxtil Cotolena. Posteriorment va formar-se una junta que va potenciar l’entrada del patinatge i del hoquei. A la pista de patinatge les meves filles hi varen aprendre a patinar i a rebre les primeres caigudes. Pel que fa al patinatge artístic, ha estat una de les seccions més premiades, amb la presència de Campions de Catalunya. La secció d’hoquei sobre patins desaparegué  el 1967 i va tornar a aparèixer el 1978 de la mà   del ex-jugador del  Barcelona,  Lluís  Zyuriaga. Avui dia el club té més de 110 practicants entre els diferents equips,  però ara  totes aquestes  activitats es desenvolupen en  les pistes del Col·legi Pegaso, a la Sagrera, i el pati de les cases s’ha transformat en un jardí.

 

Al mig del grup de cases Massana, s’hi va construir un camp de futbol, gestionat pels veïns de la barriada i l’any 1957 va fer la seva aparició l’equip de futbol “Viviendas del Congreso”, que aconseguí el subcampionat d’Espanya en la categoria d’alevins, la temporada 1972-73. S'hi van fer partits d’importància i cada any s’hi celebrava la Gran Setmana Esportiva. Els diumenges al matí feia goig veure la quantitat d’homes, dones i  canalla que amb gran entusiasme seguien els partits, però el letigi entre els veïns propietaris del pati interior on hi havia el camp i l el club s’agreujaren i   finalment l’any 1983 el club de futbol es va traslladar de camp  i va seguir  la seva activitat fora del Congrés. Els veïns van aconseguir que  la zona s’enjardinés i s’hi construís un parc  infantil.

Camp de futbol del Congrés

Al costat mateix de Can Ros, hi ha les pistes del Club de Tennis de Sant Andreu, privadíssim, i també hi ha un   petit gimnàs i  una petita piscina, tots dos privats. 

Actualment les pistes de tennis les gestiona el Tennis Meridiana. Recentment s’hi ha instal·lat també un Club de Petanca. L'antiga pista de terra batuda s'ha reconvertit en una pista poliesportiva i el Col·legi Arrels n'és l'úsuari. Aquest espai està pendent de la remodelació de tot l'entorn del Canòdrom del qual en parlaré pròximament.

De totes formes ara la cosa ha millorat considerablement. Entre el carrer Ramón Albó i l’Avinguda Borbó, demarcació ja de Nou Barris, s’hi ha instal.lat en les antigues cotxeres,  un nou centre esportiu municipal “Cotxeres Borbó” amb dues piscines cobertes, llits d’aigua, circuit termal, cascades, sauna i bany de vapor, amb diferents activitats dirigides i amb màquines, així com un pavelló triple esportiu, amb capacitat per 300 persones, que per quedar arran de la  demarcació del barri Congrés-Indians és aprofitat per moltíssima gent, i amb la qual cosa s’ha enriquit considerablement la manca d’equipaments en els dos sectors.

Poliesportiu Cotxeres Borbó

L'AGRUPAMENT ESCOLTA I ELS ESPLAIS DEL BARRI

A redós de la Parròquia,  en la sala de reunions popularment coneguda per la “Peixera” i en  altres locals   parroquials, s’hi  acullen el Grup de Catequesi  i de Tercer Món, els agrupaments escolta Sant Pius Xè, que ara han canviat de nom  i la coral Oronell. També  hi havia el grup “El Caliu”, dedicat a la dinamització de les persones majors de 50 anys. La finalitat era acollir  les dones en el moment en què els fills marxaven de casa i els homes encara treballaven i donar-los l’ocasió de fer  una sèrie d’activitats manuals, però actualment s’han integrat al Casal Congrés-Indians, al carrer Manigua  i no sé massa què fan pel seu compte. No puc deixar de mencionar l’esplai EL DROP, creat per a l’alumnat de La Salle. A l’entorn de les Teresianes hi va haver l’Esplai JUNFRAU i més posteriorment l’Esplai “El NYAP”, però actualment hi ha  equips de futbol i de  basquet  que competeixen entre escoles i també fan patinatge artístic.

A l’agrupament hi varen anar tres de les meves filles durant molts anys, i en tinc un molt bon record. Durant aquella època tant difícil, parlo dels anys 70, EL CAU va fer una labor molt bona de catalanització i de donar a conèixer  Catalunya als nois i noies amb motiu de les sortides fetes durant el curs i dels campaments d’estiu. Elles hi anaven molt contentes i s’ho passaven molt bé i ensems a nosaltres  ens va servir per conèixer molta gent del Congrés en el moment en que va començar a anar-hi la més gran i nosaltres havíem de canviar de domicili.

Agrupament Escolta Sant Pius Xè - trobada 50 anys

Finalment hi ha un esplai per a jubilats a càrrec de La Caixa, on s’hi fan classes d’informàtica, sortides, jocs de taula i sobretot balls de saló, que tenen molt d’èxit per tota aquella gent que ha sigut molt balladora de jove i sobretot es dóna informació sobre diferents afers.

EL TEIXIT ASSOCIATIU DEL CONGRÉS

L’any 1956 va néixer l’associació  de “Padres de Família de Sant Pio X” per abastar els diferents interessos socials i culturals dels nous veïns, però el 1960 va passar a denominar-se Agrupació Congrés.

Agrupació Congrés

Dintre d’aquesta denominació s’hi va  encabir des d’aquell mateix any l’Esbart Joventut Nostra, què té per objectiu difondre les danses tradicionals dels Països Catalans. És un esbart cofundador de la Roda d’Esbarts Catalans i  està adherit a l’Agrupament d’Esbarts Dansaires de Catalunya. Està format per les secciones d’Escola de Dansa Infantil, Juvenil, Cos de Dansa i Antics Dansaires. Actuen  a Festes Majors i a Festivals de Dansa, cooperen en la organització de la Roda d’Esbarts Infantils i Juvenils i anualment en el teatre de l’entitat celebren els festivals de Primavera i Tardor. Us ofereixo una mostra de la ballada celebrada recentment. Els meus nets, l’Ariadna i el Gerard hi ballen des de ben petits i actualment l’Ariadna porta el grup de l’Escola de Dansa, els petitons.

Festa Major dels Indians 2012

Festa Major dels Indians 2012

Ball de Gitanes a Rubí 2010

Mercè 2012 - Parc dela Ciutadella

Esbart Joventut Nostra

El Centre també disposa del grup de teatre “La Trapa”, fundat el 1956 i que actualment compte amb un bon elenc, que sap fer arribar al barri el seu amor pel teatre, intentant difondre la nostra cultura i aconseguir entreteniment per als veïns.  Com és natural per Nadal cada any representaran “L’Estel de Natzaret”.

Dins del mateix local hi  ha el Club d’Escacs Congrés i una secció de Tennis de Taula que ha arribat a tenir equips en la segona categoria nacional.

Al carrer Felip II hi ha  el local de l’Associació de Veïns, ara Associació de Veïns Congrés-Indians, que és la nova denominació del barri i de la qual ja aniré parlant-ne, que disposa  d’'un local  dotat d'una sala de teatre i d'un bar i que originàriament havia de ser el cinema del polígon. Té una sèrie d'activitats gratuïtes per a socis: Català per a castellà parlants i per a català parlants,  Amics del saber,  que organitza xerrades i sortides culturals,  Pintura-Dibuix, Boixets, Mètode Pilates i Manualitats,  i també activitats per a socis i no socis, no gratuïtes, Country, Taichi i Dansa del Ventre.

De tot això me n’he assabentat ara, en preguntar a una amiga meva, que viu al Congrés des de la seva fundació, en què consistia l’Associació de Veïns. Crec que ja està bé després de 40 anys de viure-hi  ben a prop. Sí que sabia que fa anys hi havia hagut una bona colla sardanista, que prenia part a molts concursos i en el que hi ballaven unes amigues de la meva filla gran, però no tenia ni idea de totes les altres activitats.

A redós de la Parròquia, i en la sala de reunions popularment coneguda per la “Peixera” i d’ altres locals parroquials, s’hi  acullen el Grup de Catequesi  i de Tercer Món, els agrupaments escolta Sant Pius X i la coral Oronell. També existeix el grup “El Caliu”, dedicat a la dinamització de les persones majors de 50 anys. La finalitat era acollir  les dones en el moment en què els fills marxaven de casa i els homes encara treballaven. Actualment s’han integrat al Casal Congrés-Indians, al carrer Manigua  i no sé massa quines activitats fan pel seu compte. No puc deixar de mencionar l’esplai EL DROP, creat per a l’alumnat de La Salle. A l’entorn de les Teresianes hi va haver l’Esplai Jungfrau i més posteriorment l’Esplai “El NYAP”. Actualment només hi ha  equips de futbol i de  basquet  que competeixen entre escoles.

A l’agrupament hi varen anar tres de les meves filles durant molts anys, i en tinc un molt bon record. Durant aquella època tant difícil, parlo dels anys 70, EL CAU va fer una labor molt bona de catalanització i de donar a conèixer  Catalunya als nois i noies amb motiu d’algunes sortides fetes durant el curs i dels campaments d’estiu i ensems a nosaltres  ens va servir per conèixer molta gent del Congrés en el moment en que hi havíem d’anar a viure ben  a prop, en les trobades i sortides que es feien amb els pares.

AEiG Sant Pius Xè

.

EL MEU BARRI

El meu barri té una plaça,

que és la plaça del Congrés,

una plaça amb sol i aire,

ombra fresca i quelcom més.

La quitxalla juga i crida,

corre amunt i corre avall,

mentre els pares i els avis

amatents van vigilant.

El meu barri té una església

oberta a tot el veïnat,

i un cloquer sense campanes

alt signe d'identitat.

Tres o quatre escoles i casals

per la gent gran,

té comerços i agrupacions

de tots colors,

tenim dos teatres, ping-pong i petanca,

llocs per anar a cantar, llocs per ballar,

els escacs, l'esplai i el cau.

Tallers i escoles especials, gran tasca fan,

curses, fires i festa Major, que és cosa gran,

vivim gent de tot arreu,

i ho fem tan bé com sabem

un gran barri és, que per molts anys!

lletra: Julià Miquel (Barcelona 1928)

música: Francesc d'Assís Pagès (Barcelona 1968)

Sardana 2011

UN DIA DE FESTA A L'ESCOLA ARRELS

Ho va ser per alguns dels professors actuals i d'altres que ja som jubilats,  quan vam rebre, el dissabte 27 d'octubre, amb molta joia, les dues promocions dels anys 1987 i 1988, que fa 24 i 25 anys van deixar l’escola. La dels 24 anys, fou encara només de noies. L’ensenyament era tot en castellà, però a partir de 2n  d'E.G.B., ja rebien també classe de català.

La promoció del 85, va ser tota una experiència per l’escola, experiència que sempre he cregut que venia promoguda pel departament d'ensenyament, ja que Arrels, abans San Pius X, sempre ha estat una escola pionera. 

Va ser el primer curs que entraven els nens a l'escola, en el mateix espai que les nenes, l’aula.  Ensems  es va donar  l’oportunitat de mantenir la llengua materna i així van sorgir dos cursos que es varen iniciar en castellà i un que ho va fer en català.  A partir de 1r. d’E.G.B. es va introduir la segona llengua, amb el convenciment que a 6è es podrien barrejar els tres cursos, tot  pensant que tots serien bilingües en acabar l’escolarització. El resultat no fou satisfactori  en l’aspecte del català per als dos cursos castellanoparlants,  que no varen arribar a dominar el català, tal com es pretenia  i la barreja va resultar impossible. Aquesta experiència només va durar dos cursos, perquè  finalment es va iniciar tota l’escolarització en català..

És en aquell moment que es comença a usar el terme de coeducació, en que calia, per part de tot el professorat, reconèixer les formes amb les quals el sexisme es dona en el centre educatiu i inclús s’arriba a reconèixer com part responsable de la producció d'aquesta desigualtat. Ens hi va ajudar molt una professora  de l’escola, biòloga.

Com a principis d'aquesta coeducació es fixaren:

La igualtat d'oportunitats.

La identitat personal

La concòrdia entre tots

L’educació afectiva i sexual.

Però tornem a la festa. Les noies han canviat, s’han fet dones, però més o menys les reconeixes. Es mantenen;  però el canvi dels nois és brutal. Amb gairebé 40 anys, tots són homes fets. Alçada, amplada, algun amb calba, altres amb barba.. Veus greus... I tu qui ets? se solia sentir o veies com s’intentava llegir el nom i cognom que tots dúiem penjat a la solapa, al suèter...  En Marc a 6è deia que volia  ser cuiner i   en preguntar- li si ho era, amb va contestar amb molta il·lusió. Sí  –   he estudiat i he treballat de cuiner,  però ara sóc professor de cuina i rebosteria de l’Escola Sant  Ignasi, de Sarrià. És un exemple entre tants.

Fa molta il·lusió saber on  han arribat. Tots i totes s’expliquen... estudis, treball, casaments, parelles, fills... És tot un món que avança d'una forma ben diferent a la de fa 25 anys. Tots els que han assistit a la trobada recorden amb estima la seva escola i la recorren de dalt a baix per veure les novetats, que no són poques. També l’escola s’ha transformat d'acord amb els temps, nous laboratoris,  aula de plàstica, d'informàtica, més sales de professors...  però està impecable com sempre.

  Volen veure com és ara el gimnàs i tornar al pati per recordar les bones estones d'esbarjo, els partits de futbol, la festa de la castanya, el carnaval, el final de curs... Són records tan emotius...Tots vam poder constatar els canvis en el  vídeo que es va  projectar. Finalment s’acabà la festa amb un piscolabis i un afectuós a reveure.

Podeu veure al web dels antics alumnes algunes fotos de la trobada (clickeu el link)

Trobades de promocions 1987 i 88