El Barri del Congrés queda limitat pels carrers Federico Mayo, avui Alexandre
Galí, Ramón Albó, Riera d'Horta, Concepció Arenal, Garcilaso i Puerto Príncipe,
tal i com es pot apreciar en el plànol i
en el benentès que només són cases del
Congrés les aceres que queden dins del recinte. Per exemple: Riera d'Horta, la mà dreta anant cap a la
Meridiana és Congrés, però la mà esquerra
és Nou Barris.
La superfície total és de 16,5 hectàrees, amb una població de 14.000
habitants en el moment del primer cens, que donava una densitat de 800 habitants
per hectàrea i amb una zona verda de 1 m2 per habitant. És possible que el cens
sigui ben diferent avui dia perquè la majoria de la població ha envellit considerablement,
hi ha moltes vídues i els fills, que solien ser abundants en cada família, ja
han marxat del barri en una gran majoria.
Les
quotes mensuals i sobretot els terminis de pagament, i el rígid control del
Patronat respecte al compliment de les condicions establertes amb els usuaris
dels pisos, va impedir que durant anys la renovació de la població del barri
fos dificultosa, però un cop van quedar lliures
de pagaments i amb la revaloració dels
pisos a conseqüència de la qualitat del seu entorn i de la seva proximitat als
centres comercials i vies de comunicació, hi va haver un fort increment de gent
jove. És tot un goig passar per la plaça del Congrés a les hores d'entrar o sortir de les escoles i
veure la munió d'adolescents i mares, pares o avis, acompanyant la mainada, de
jovenets que ja van sols, o de discapacitats, dels quals ja en parlaré
oportunament, que van en un sentit o altre, per anar a les escoles,
o al lloc de feina, que hi ha per sobre el
Congrés o dins del seu recinte. Vull dir amb això que hi ha molta vida.
Tenint en compte la gran extensió dels terrenys de Can Ros, part dels quals
es van adquirir a un preu molt
assequible, es de creure que el barri
podia haver comptat amb grans equipaments que haurien pogut servir inclús a sectors
més amplis de la població: zones
esportives, parc urbà.... a més dels petits espais existents, però això el patronat no ho
va tenir en consideració.
El barri ha comptat amb locals
socials com el Casal dels Avis i l’Aula de Cultura (sala d'exposicions) de la
Caixa d'Estalvis Sagrada Família, ara
“La Caixa”. L’Associació de Veïns, L’Agrupació Congrés, el local Parroquial
“la peixera”, i els patis dels col·legis, tot de caire particular, perquè el
Patronat va limitar-se a fer vivendes, despreocupant-se dels equipaments. No hi havia cap centre oficial de Sanitat, i
sí una policlínica privada, no massa cara i amb molts bons serveis. La proximitat
de l’Hospital de Sant Pau resolia els casos urgents.
No puc deixar de esmentar un petit mercat, que va sobreviure fins a les
dècades dels 80.
El carrer principal del barri és Felip II, continuació del carrer Bach de Roda;
l’únic carrer que segueix el traçat de
l’Eixample i que és de molta circulació.
Altres carrers i places
porten noms molt significatius: Plaça del Congrés Eucarístic, Plaça del Dr.
Modrego, plaça del Cardenal Cicognani, carrer de l’Espiga, carrer del Cep, carrer del Cardenal Tedeschini, plaça de Sant
Pasqual Bailón.... per cert que aquest fa de nexe d’unió entre el Congrés i
el meu barri, mitjançant dues
escalinates, però darrerament ha millorat la situació en suprimir-ne una i posar-hi un ascensor, amb la qual cosa la gent
gran o la jove amb cotxets amb criatures, o les senyores que van carregades amb
el carro de la compra, s’estalvien una gran volta per entrar o sortir del
Congrés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada