L’ESGLÉSIA DE SANT PIUS Xè – Un campanar sense campanes.

De bones a primeres l’Església del Congrés es va situar provisionalment en un local del carrer del blat, però de fet,  un barri creat pel bisbat, no podia permetre’s cosa semblant;  per això l’octubre del 1955 ja es va constituir la junta d'obres de la Parròquia de Sant Pius Xè per tirar endavant  el nou edifici al Carrer Tedeschini, davant la Plaça del Congrés.

 El 1958 l’arquitecte Soteras Mauri va presentar un projecte per una església amb capacitat de 1.250 persones assegudes, molt semblant a un pavelló esportiu,  (ell havia dissenyat el Palau d'Esports de Montjuïc) el meu marit afectuosament en deia “la fàbrica de cristians” , coronat  per una torre annexada, de 45 metres, que havia de fer de campanar, però que mai no ha tingut campanes per  manca de recursos. De totes formes, amb campanes o sense, és el símbol per excel·lència  del barri i el punt de trobada més comú. Si et trobes amb els amics, punt de cita el campanar, si s’organitza una excursió, punt de sortida el campanar...

El pressupost, una mica més de vuit milions de pessetes, es va repartir entre  un  30%  l’INV, un 50% a prèstec de les Caixes, i un 20% a les VCE, però aquestes es van desentendre de la seva part  i el pagament va recaure entre la feligresia a través de les diferents campanyes de captació fetes des de la parròquia i també mitjançant una derrama sobre els pagaments que les botigues feien al Patronat.

La primera pedra es va col·locar el 20 d'octubre de 1960 i tres anys més tard  s’enllestia la construcció. Possiblement  l’escassetat de recursos econòmics  va donar lloc a un toc de sobrietat a l’Església. Tota ella és de maó vist. Només té l’altar Major, amb  un Crist a l’esquerra i fora de l’altar, la pica baptismal a la dreta, amb un petit retaule al·legòric. No hi ha capelles laterals.

Posteriorment en el pany de paret darrera de l’altar s’hi ha col·locat un retaule  de Sant Pius Xè  amb diverses  al·legories i a la part dreta de l’altar i temps després,  s’hi ha situat una imatge de la Mare de Déu. És de   fang, no porta corona, va vestida senzillament i aguanta el Nen amb el braç dret.  No és reproducció de cap imatge coneguda. ”Es  La Noia del Poble Maria”.

Aquesta gran nau rep la llum a través d'uns vitralls situat a la part alta de les dues parets laterals, que són al mateix temps finestres de ventilació i que representen al·legories del Congrés Eucarístic.

Pel costat dret de la gran nau s’entra a la capella del Santíssim, on solen celebrar-se les minses diàries. A la paret lateral hi ha una petita Mare de Déu  de Montserrat i la inscripció, amb relleu, dels noms dels principals santuaris catalans.

El més notable d'aquesta església és que per tenir una gran cabuda s’hi celebren diversos esdeveniments del barri.  En certa manera fa de saló d'actes. L’escola Arrels hi celebra l’inici de cada curs, amb una petita representació i amb cants adients al cas. També l’aprofita el Col·legi La Salle. La Coral hi sol cantar en diferents ocasions. Una d'elles és per la Festa Major. Aquest anys va ser un esdeveniment de Liceu,  la Coral Oronell, que és la del barri, juntament amb el Cor Musical de Bellaterra i la Coral de Canyet (Badalona) interpretaren fragments de la Sarsuela “Cançó d'amor i de guerra”, comptant amb la intervenció  del tenor Dalmau  González, de renom mundial,  antic resident del barri, al qual estima molt. Jo el recordo amb molta  estima perquè havia tingut les seves dues filles a classe, a l’Escola.

També per la Festa Major cada any  hi ha un Concert de la Banda Municipal de Barcelona,  que la gent espera amb molta alegria.