dilluns, 12 de novembre del 2012

EL PATRONAT DE LES CASES DEL CONGRÉS EUCARÍSTIC “ CAN ROS”


Aquesta entitat va néixer arran de la iniciativa conjunta d’un ampli sector de la burgesia industrial i financera barcelonina, representada per l’Associació Catòlica de Dirigents, creada el gener del 1951, i l’Església representada per la figura del bisbe Gregorio Modrego, el qual exhortava a “ los católicos y patriotas barceloneses” a fer les aportacions voluntàries, de cent mil pessetes cadascuna, fins assolir la xifra ideal de cent mil milions.

Com a contrapartida a la seva aportació, els financers particulars o directors de grans empreses, van poder presentar en els primers anys fins a tres candidats per l’obtenció d’un pis, convertits en dos a partir del 1962 i a només un el 1966. Els candidats eren seleccionats entre els treballadors que tenien al seu càrrec, ja fossin del servei domèstic, o  empleats de la seva empresa. En puc donar fe amb dos casos ben coneguts.

De totes formes sembla ser que el patronat va fer una  selecció entre:

a) un 20% d'obrers qualificats, un 30% d'empleats administratius, un 30% de subalterns, un 5% de funcionaris i un 4% de professions liberals i independents.

b) un 70% de naturals de Barcelona i comarques veïnes, un 20% amb més de 15 anys de residència i un 10% amb menys de 15 anys de residència.

c) En igualtat de condicions laborals i geogràfiques, tenien prioritat un contingent del 5 al 15% entre les famílies vinculades a entitats religioses, socioculturals i esportives.
De totes formes el reglament d'adjudicació, es va aplicar tant pels aspirants proposats, com per aquells que no van gaudir de l’aval d'un soci fundador i es basava en l’acumulació d'uns punts, entre els quals hi havia serveis prestats en interès de la fe, la pàtria, la família...  mèrits especials en el treball, llarga permanència en una empresa, actes d'abnegació, etc,  amb l’objectiu de construir una mena de “ barri model” quan a la seva composició sociològica. El criteri de tria sobre la base d'una ideologia religiosa i unes inquietuds socioculturals, asseguraven un grup humà d'escassa conflictivitat social i política i amb uns nul·la activitat reivindicativa.

Per una millor integració de les persones que hi havien de viure es va reglamentar l’adjudicació de botigues per tal de crear un barri que fos autosuficient i anticompetitiu, i també es van adjudicar d'acord amb unes condicions ben definides.

Finalment aquest Patronat s’estengué durant dues dècades més per l’àrea metropolitana, abastant les comarques del Barcelonès,  el Maresme i  el Llobregat







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada