En un principi aquesta fou la denominació del barri, la construcció del
qual es va iniciar l’any 1953 sobre terrenys agrícoles de Can Ros i es va enllestir l’any 1967. En
total 2.772 habitatges i 315 locals comercials, molts dels quals s’han convertit en estatges, degut
principalment a les cadenes de supermercats. Es va prendre el projecte com una
experiència pilot del corrent arquitectònic anomenat Ciutat Oberta, sota el
lema ”Sol, aire i vegetació”, amb el qual es va celebrar el dia mundial d'urbanisme el
1950.
Això vol dir que les edificacions verament tenen un bon règim d'insolació i
de ventilació. Els espais lliures s’articulen
jeràrquicament entre enjardinaments amb arbrat a les places principals i als
extrems triangulars i espais enjardinats amb parterres al voltant dels
blocs. Les cases normalment donen a dos carrers, a patis o a jardins. Molts edificis tenen un pati
central obert, més o menys enjardinat, en el quals s’hi troben les diferents entrades
als edificis Amb el pas dels anys alguns d'aquests espais han canviat de fesomia. Així per exemple, el
cap de futbol, situat al centre d'uns
blocs, i que era la gran afició de
petits i grans els diumenges al matí, s’ha convertit en els jardins d'en
Massana i en un parc infantil. En un altre, en el qual hi havia al centre la pista de patinatge, ara hi ha uns jardins oberts al públic de dia,
però que queden tancats a la nit, amb la
quan cosa tenen més seguretat els veïns.
Hi ha pisos de diferents mides, de 60 a 120 metros quadrats. N’hi ha de
tres, quatre, cinc i fins i tot de vuit
habitacions per a famílies nombroses. Els últims edificats són de més qualitat ,
però amb el temps els propietaris han sabut conservar-los i millorar-los: han
fet cuines i banys nous, han canviat portes, han instal·lat ascensors, es a
dir, els han mimat considerablement.
Molts dels antics propietaris ja són morts, però en el seu lloc hi ha anat
a viure gent jove, que ha donat nova
saó al barri i ha renovat interiorment alguns pisos, atents sempre al que diu
el Patronat de Cases del Congrés, que vetlla per la seva conservació.
Sobretot, el punt final de la
construcció d'habitatges va tenir sentit social pel Congrés Eucarístic i va
demostrar que la societat civil barcelonina superava en capacitat i eficàcia la
burocràcia que només feia, quan els feia, pisos
de nyigui-nyogui. Cal que hi
afegeixi – i per arrodonir l’esdeveniment em sembla que sí que cal- que el clima d'apertura va ser considerable, que va coincidir amb
l’acabament d'afusellaments al Camp de
la Bóta i amb la fi de les targetes de racionament.
Però els records, comptat i debatut, són com les fotografies de l’època, en
blanc i negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada