dilluns, 26 de novembre del 2012

DADES SOBRE EL BARRI DEL CONGRÉS



El Barri del Congrés queda limitat pels carrers Federico Mayo, avui Alexandre Galí, Ramón Albó, Riera d'Horta, Concepció Arenal, Garcilaso i Puerto Príncipe, tal i  com es pot apreciar en el plànol i en el benentès  que només són cases del Congrés les aceres que queden dins del recinte. Per exemple:  Riera d'Horta, la mà dreta anant cap a la Meridiana és Congrés, però la  mà esquerra és Nou Barris.



                                   

La superfície total és de 16,5 hectàrees, amb una població de 14.000 habitants en el moment del primer cens, que donava una densitat de 800 habitants per hectàrea i amb una zona verda de 1 m2 per habitant. És possible que el cens sigui ben diferent avui dia perquè la majoria de la població ha envellit considerablement, hi ha moltes vídues i els fills, que solien ser abundants en cada família, ja han marxat del barri en una gran majoria.

Les quotes mensuals i sobretot els terminis de pagament, i el rígid control del Patronat respecte al compliment de les condicions establertes amb els usuaris dels pisos, va impedir que durant anys la renovació de la població del barri fos dificultosa,  però un cop van quedar lliures de pagaments i  amb la revaloració dels pisos a conseqüència de la qualitat del seu entorn i de la seva proximitat als centres comercials i vies de comunicació, hi va haver un fort increment de gent jove. És tot un goig passar per la plaça del Congrés  a les hores d'entrar o sortir de les escoles i veure la munió d'adolescents i mares, pares o avis, acompanyant la mainada, de jovenets que ja van sols, o de discapacitats, dels quals ja en parlaré oportunament,  que van  en un sentit o altre, per anar a les escoles, o al lloc de feina,  que hi ha per sobre el Congrés o dins del seu recinte. Vull dir amb això que hi ha molta vida.

Tenint en compte la gran extensió dels terrenys de Can Ros, part dels quals es  van adquirir a un preu molt assequible, es de creure que el  barri podia haver comptat amb grans equipaments que haurien pogut servir inclús a sectors més amplis  de la població: zones esportives, parc urbà....  a més  dels petits  espais existents, però això el patronat no ho va tenir en consideració.  

El barri ha  comptat amb locals socials com el Casal dels Avis i l’Aula de Cultura (sala d'exposicions) de la Caixa d'Estalvis Sagrada Família, ara  “La Caixa”. L’Associació de Veïns, L’Agrupació Congrés, el local Parroquial “la peixera”, i els patis dels col·legis, tot de caire particular, perquè el Patronat va limitar-se a fer vivendes, despreocupant-se dels equipaments.  No hi havia cap centre oficial de Sanitat, i sí una policlínica privada, no massa cara i amb molts bons serveis. La proximitat de l’Hospital de Sant Pau resolia els casos urgents.

No puc deixar de esmentar un petit mercat, que va sobreviure fins a les dècades dels 80.

El carrer principal del barri és Felip II, continuació del carrer Bach de Roda;  l’únic carrer que segueix el traçat de l’Eixample i que és de molta circulació.

Altres carrers i places porten noms molt significatius: Plaça del Congrés Eucarístic, Plaça del Dr. Modrego, plaça del Cardenal Cicognani,  carrer de l’Espiga, carrer del Cep,  carrer del Cardenal Tedeschini, plaça de Sant Pasqual Bailón....  per cert que  aquest fa de nexe d’unió entre el Congrés i el meu barri,  mitjançant dues escalinates, però darrerament ha millorat la situació en suprimir-ne una i  posar-hi un ascensor, amb la qual cosa la gent gran o la jove amb cotxets amb criatures, o les senyores que van carregades amb el carro de la compra,  s’estalvien  una gran volta per entrar o sortir del Congrés.



dilluns, 19 de novembre del 2012

EL BARRI “ VIVIENDES DEL CONGRESO EUCARÍSTICO – Can Ros”


En un principi aquesta fou la denominació del barri, la construcció del qual es va iniciar l’any 1953 sobre terrenys agrícoles  de Can Ros i es va enllestir l’any 1967. En total 2.772 habitatges i 315 locals comercials, molts dels quals  s’han convertit en estatges, degut principalment a les cadenes de supermercats. Es va prendre el projecte com una experiència pilot del corrent arquitectònic anomenat Ciutat Oberta, sota el lema ”Sol, aire i vegetació”, amb el qual  es va celebrar el dia mundial d'urbanisme el 1950.

Això vol dir que les edificacions verament tenen un bon règim d'insolació i de ventilació. Els espais lliures  s’articulen jeràrquicament entre enjardinaments amb arbrat a les places principals i als extrems triangulars i espais enjardinats amb parterres al voltant dels blocs.  Les    cases normalment donen a dos carrers,  a patis o a jardins. Molts edificis tenen un pati central  obert, més o menys enjardinat,  en el quals s’hi troben les diferents entrades als edificis Amb el pas dels anys alguns d'aquests espais  han canviat de fesomia. Així per exemple, el cap de futbol, situat  al centre d'uns blocs, i  que era la gran afició de petits i grans els diumenges al matí, s’ha convertit en els jardins d'en Massana i en un parc infantil. En un altre, en el qual  hi havia al centre la pista de patinatge,  ara hi ha uns jardins oberts al públic de dia, però que queden tancats a la nit,  amb la quan cosa tenen més seguretat els veïns.

Hi ha pisos de diferents mides, de 60 a 120 metros quadrats. N’hi ha de tres, quatre, cinc i fins i  tot de vuit habitacions per a famílies nombroses. Els últims edificats són de més qualitat , però amb el temps els propietaris han sabut conservar-los i millorar-los: han fet cuines i banys nous, han canviat portes, han instal·lat ascensors, es a dir,  els han mimat considerablement.
Molts dels antics propietaris ja són morts, però en el seu lloc hi ha anat a viure   gent jove, que ha donat nova saó al barri i ha renovat interiorment alguns pisos, atents sempre al que diu el Patronat de Cases del Congrés, que vetlla per la seva conservació.

Sobretot, el punt final de la construcció d'habitatges va tenir sentit social pel Congrés Eucarístic i va demostrar que la societat civil barcelonina superava en capacitat i eficàcia la burocràcia que només feia, quan els feia, pisos  de nyigui-nyogui.  Cal que hi afegeixi – i per arrodonir l’esdeveniment em sembla que sí que cal-  que el clima d'apertura  va ser considerable, que va coincidir amb l’acabament  d'afusellaments al Camp de la Bóta i amb  la fi de les targetes de racionament. Però els records, comptat i debatut, són com les fotografies de l’època, en blanc i negre.









dilluns, 12 de novembre del 2012

HIMNE DEL CONGRÉS EUCARÍSTIC

EL PATRONAT DE LES CASES DEL CONGRÉS EUCARÍSTIC “ CAN ROS”


Aquesta entitat va néixer arran de la iniciativa conjunta d’un ampli sector de la burgesia industrial i financera barcelonina, representada per l’Associació Catòlica de Dirigents, creada el gener del 1951, i l’Església representada per la figura del bisbe Gregorio Modrego, el qual exhortava a “ los católicos y patriotas barceloneses” a fer les aportacions voluntàries, de cent mil pessetes cadascuna, fins assolir la xifra ideal de cent mil milions.

Com a contrapartida a la seva aportació, els financers particulars o directors de grans empreses, van poder presentar en els primers anys fins a tres candidats per l’obtenció d’un pis, convertits en dos a partir del 1962 i a només un el 1966. Els candidats eren seleccionats entre els treballadors que tenien al seu càrrec, ja fossin del servei domèstic, o  empleats de la seva empresa. En puc donar fe amb dos casos ben coneguts.

De totes formes sembla ser que el patronat va fer una  selecció entre:

a) un 20% d'obrers qualificats, un 30% d'empleats administratius, un 30% de subalterns, un 5% de funcionaris i un 4% de professions liberals i independents.

b) un 70% de naturals de Barcelona i comarques veïnes, un 20% amb més de 15 anys de residència i un 10% amb menys de 15 anys de residència.

c) En igualtat de condicions laborals i geogràfiques, tenien prioritat un contingent del 5 al 15% entre les famílies vinculades a entitats religioses, socioculturals i esportives.
De totes formes el reglament d'adjudicació, es va aplicar tant pels aspirants proposats, com per aquells que no van gaudir de l’aval d'un soci fundador i es basava en l’acumulació d'uns punts, entre els quals hi havia serveis prestats en interès de la fe, la pàtria, la família...  mèrits especials en el treball, llarga permanència en una empresa, actes d'abnegació, etc,  amb l’objectiu de construir una mena de “ barri model” quan a la seva composició sociològica. El criteri de tria sobre la base d'una ideologia religiosa i unes inquietuds socioculturals, asseguraven un grup humà d'escassa conflictivitat social i política i amb uns nul·la activitat reivindicativa.

Per una millor integració de les persones que hi havien de viure es va reglamentar l’adjudicació de botigues per tal de crear un barri que fos autosuficient i anticompetitiu, i també es van adjudicar d'acord amb unes condicions ben definides.

Finalment aquest Patronat s’estengué durant dues dècades més per l’àrea metropolitana, abastant les comarques del Barcelonès,  el Maresme i  el Llobregat