En acabar el curs
de l’any passat, la Maria Dolors em va
dir: el curs proper podries fer blogs.
T’agradarà. H i ha gent molt maca i que escriu molt bé. I jo ben decidida m’hi
vaig apuntar sense saber prou bé per on anaven els trets.
De bones a
primeres vaig pensar escriure sobre el genocidi armeni, de l’obra de la Maria
Àngels Anglada, unint-lo una mica amb el
que expliquem en el Consell dels Savis,
però en veure que algunes escriurien sobre els barris de la Barceloneta i
Gràcia vaig pensar que jo podia fer-ho sobre el barri del Congrés, que queda
una mica amagat i que molt poca gent coneix. Però la meva sorpresa ha estat
molt gran en ser jo la que he descobert
moltes coses d’aquest barri, que em semblava una mica llunyà de casa
meva, les quals ignorava, i ara per
circumstàncies del nou ordenament de
Sant Andreu, he passat a ser veïna del
Congrés-Indians.
Precisament el diumenge
passat, dia 2 de juny, amb una gran
solemnitat i molta participació, es va
celebrar el 60è aniversari de la col·locació de la primera pedra de les cases
del Congrés.
La segona part
del blog és un recull d’articles
referents a l’obra de Salvador Espriu, perquè em semblava que era bo reviure’ls
en el any dedicat a ell , tot assumint el contingut històric del temps i de l’època que li va tocar viure.
Però anem al
blog. Per a mi ha sigut tot una experiència. I me n’he sortit com bonament he
pogut, agraint molt particularment
l’ajut de la Montserrat i en Fede, a classe i també els consells dels
de casa. Intento fer-me una autoavaluació i no passo de “progresa adecuadament”, però
com sempre, no sé aquest progrés fins a
quin punt arriba, perquè em sembla que l’ordinador no és pas el meu millor
amic: em fa por.
De totes formes
confesso que he passat un curs molt agradable, en el qual he posat a prova la meva bona fe. Que he fruit de valent amb els blogs de totes
les companyes i el company. Quin ha estat el més interessant? Que difícil em
seria posar nota. Uns meravellosament redactats, altres interessantíssims pel
seu contingut, per la seva creativitat, per la seva espontani etat.. He fruit
molt amb el de les dues gracienques, potser perquè m’han fet reviure molt
intensament els 20 anys que jo vaig viure en aquell barri . L’autora de la Barceloneta ha posat a prova el
meu entusiasme per un barri que només coneixia una miqueta. També m’ho he
passat molt bé amb la informació tan important
que ens ha aportat en Fede, sobre la la vida i l’obra de diferents músics, i
pel fet de sentir algunes sardanes que
també m’han recordat les primeres ballades que varem poder fer
després de la repressió franquista. Les
noves generacions no poden ni imaginar-se el que allò va significar.
Realment ara
penso que ja és hora de començar a repassar els apunts magistrals de la Marcela
i llançar-me de ple i sense por a l’ordinador.
Gràcies Maria
Dolors per la teva paciència i el teu bon consell i a totes les companyes
i en Fede, per la vostra bona acollida.
Bon estiu i a reveure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada