divendres, 26 d’octubre del 2012

"LAS VIVIENDAS DEL CONGRESO EUCARÍSTICO"





Molts dels  que avui podem considerar-nos  gent gran, recordarem les paraules que el Bisbe de Barcelona, el Dr.Modrego, va adreçar a la ciutat de Barcelona amb motiu de la cloenda del XXXV Congrés  Eucarístic Internacional .  Va assegurar que caldria fer quelcom que recordés aquella efemèride. No es tractava pas  de fer un gran monument commemoratiu, sinó que seria molt millor solucionar, en  part,  el greu problema de la manca d'habitatge a la nostra ciutat.  Aquest seria el millor monument.  Els aplaudiments i els crits d'entusiasme foren molt  efusius.


Per un dels nois de casa del meu marit  vam saber que l’any 1951 ja s’havia creat una  iniciativa per part de la burgesia, d'inspiració catòlica i l'Església, representada pel Dr. Modrego, amb l’objectiu de donar solució -encara que fos de manera parcial- al greu problema de la manca d'habitatges. Així és com es  va crear  un patronat que va quedar determinat en una assemblea celebrada al Palau de la Música a finals del 1951 i posteriorment  "L'Instituto Nacional de la Vivienda" va aprovar el projecte.

Així podem veure com la idea ja s’havia gestionat, però l’oportunitat de llançar-la a l’aire fou molt bona en  un moment en què Barcelona semblava que començava a ressorgir. L’animació pels carrers fou immensa durant els dies del  Congrés Eucarístic,  als balcons hi havia domassos i com no? banderes espanyoles a dojo i també banderes del Vaticà.
Els bars eren plens, monges i els sacerdots, amb els seus corresponents hàbits,  es veien per tot arreu, potser per primera vegada..

A l'estadi de Montjuïc es va celebrar  l 'ordenació  de 820 nous capellans, ordenació que van presenciar unes  100.000 persones, amb la qual cosa l'estadi era ple de gom a gom.

La fotografia en pot donar una idea.


La celebració del Congrés va durar del 27 de maig a l'1 de juny i va aplegar ala ciutat prop de 300 bisbes i 15.000 sacerdots.
Una altra aglomeració fou la de l'Eucaristia celebrada a la Diagonal, en la qual hi van participar moltíssim feligresos.




L'altar, obra de l'arquitecte municipal Josep Soteras, fou una estructura de disseny futurista i agosarat que va sorprendre força la mentalitat conservadora de l'època. Fins i tot alguns arquitectes progressistes, com l'Oriol Bohigas, van elogiar el seu disseny. S'instal·là a la cruïlla de la Diagonal amb l'avinguda de Pedralbes (aleshores avinguda de la Victòria)









dijous, 18 d’octubre del 2012

CAN ROS, BRESSOL DEL CONGRÉS


Per fi he decidit fer el meu blog del Barri del Congrés, un barri que estimo perquè m’és  molt proper, perquè molta gent dels Congrés són els meus amics i  perquè molts anys he treballat a l’escola Arrels, ubicada al cor de la barriada  i  per tant tinc un bé de Déu de jovent al meu entorn i moltes coses per explicar.

El barri del Congrés forma part del districte de Sant Andreu, el districte que més nuclis i barris  va arribar a tenir  de tot Barcelona. Per aquest motiu el districte el van dividir en dos: Sant Andreu i  Nou Barris.

 La Vila de Sant Andreu del Palomar, va ser agregada a la ciutat de Barcelona l’any 1897 i ja aleshores era   coneguda com el poble més gran de tots els pobles del Pla. Potser per aquest fet  els que viuen en el nucli, es consideren molt santandreuencs i com els de Gràcia, en dono fe perquè hi vaig viure 20 anys, estimen molt els carrers que trepitgen cada dia i els fets que els caracteritzen: les seves festes, les seves associacions, les seves tradicions...

Sant Andreu queda establert avui dia per  Sant Andreu pròpiament dit, el més cohesionat al voltant de l’antiga Vila, la Sagrera i Navas, el Congrés –un barri amb partida de naixement – i al qual darrerament han annexionat el barri dels Indians, d'unes característiques ben diferents, i  la Trinitat Vella, el Bon Pastor i el Baró de Viver. Aquests tres darrers amb una diversitat d’origen i  històries  semblants.

 He sentit explicar que a Sant Andreu s’ha pogut documentar la presència de l’home en època prehistòrica i que han restat indicis de vil·les de origen romà. Al  Congrés, on va desaparèixer tot rastre de vida rural  en construir-se tot el barri en molts pocs anys, només queda la masia  de Can Ros, que  va ser fins l’any 1952 com a  punt de referència social i econòmica d'aquesta zona, i que fou construïda damunt les restes d'una probable vil·la romana. Ja era coneguda en el segle XVII com a propietat de la família Pequera.




El Baró de Maldà en parlar del Col·legi de la Bona Vida (jornada del 10 d'octubre de 1797, diu… “hàcia el poble de Sant Martí de Provençals i aturant-nos antes a la casa d’'un tal Ros, passant-hi per la vora, havent-hi algun jovent femení”